
La creació s’expressa de moltes maneres i el món del manga i del gaming estan aportant moltes noves vies de creació, valgui la redundància. Aquest és el cas de l’Estela López, coneguda a les xarxes com a @Mell_Ocotton qui ha fet de la seva passió la seva professió. Des de la seva pàgina web, La Reina de los Beads mostra al món unes creacions artesanals i úniques, fetes sota comanda i que no es repeteixen. “Les peces més grans, com per exemple el darrer Goku Ultra Instinct, poden tenir darrere unes 25 o 30 hores de feina en la seva composició” explica Mell_Ocotton. Cal tenir en compte que Estela fa tot el procés des de zero i tal com ella mateixa explica “des que m’envien la proposta i accepto l’encàrrec, fins que la puc entregar a casa, puc trigar uns 25 dies”.
El procés de creació que segueix té unes pautes ben marcades. “Un cop rebo la proposta, el primer es definir la mida de l’obra i després fer el pixel·lat de la imatge. Has de tenir en compte que no totes les fotografies que m’envien es poden pixel·lar per fer-les en les mides que jo les faig” explica. Precisament, la grandària, és un punt molt important que marca la diferència entre el que fa Mell_Ocotton i altres productes del mercat. “M’agraden les figures que impactin, que un cop entres a una casa i les veus et quedes parat. I per això, no val qualsevol imatge” apunta. En aquest sentit, cal posar en relleu que “si fas un Gogeta o un Vegeta de metre vuitanta o de dos metres, jo sempre recomano que estiguin directament ancorats a la paret, que sobresurtin. Però si són un mig cos, o quelcom més petit i a petició del client, i podem posar un marc i un fons que també creo jo mateixa”. Per fer aquestes peces, un dels moments més importants és el planxat final, que és el que dona solidesa a l’estructura i permet que quedi tot agermanat en una sola peça.
Quant als materials, Estela relata que “aquí (per Espanya) és me´s complicat perquè només ens arriba el producte d’una única marca i només tenim 70 colors, dels quals, útils, en són cinquanta. Això ens limita i ens obliga a aguditzar l’enginy per poder arribar als resultats i als ombrejats que volem”. Perquè és important ressenyar que en cada placa entren unes 1.000 peces i que les figures més grans en poden tenir fins a 50.000. Mell, que ja porta 6 anys creant amb aquesta tècnica, recorda que “al principi, em costava i em frustrava quan em perdia. Però tot és a base de tècnica i paciència” i afirma que es pot passar “entre 12 i 14 hores” davant d’una creació perquè “és la meva feina però també és la meva passió”. Sobre la temàtica, tot i que admet que amb els beads “és pot fer pràcticament qualsevol cosa” ella té clar que “només faig encàrrecs que m’agraden. Quan vaig entrar va ser perquè jo volia tenir les figures d’Anime de la meva infantesa a mida real a casa; per això només treballo anime”.
Ser la Reina dels Beads, per nom i per ets, no és casual, i en els darrers sis anys, la Mell s’ha guanyat aquesta posició jeràrquica a base d’estil i d’enginy. Per això, quan tira la vista endarrere i se li demana quines és la seva obra preferida s’ho pensa i li surt, gairebé com un xiuxiueig “n’he fet molts”. Però després de pensar-ho uns instants, ho té clar “en Bardock (que està sota aquestes línies)”. Art pixel·lat, pensat en base a beads, de creació artesanal i amb uns resultats espectaculars. Una bogeria per a qualsevol amant de l’anime en general i de Bola de Drac en particular, o dels videojocs i especialment del sempre entranyable Super Mario Bros.
