ACA ESPORTS Sim Racing

En David Hidalgo té 46 anys i és una d’aquelles persones que ha tingut un teclat i un ordinador pràcticament des de la seva adolescència. Ja amb 14 anys va fer el seu primer videojoc amb un Spectrum, aquells ordinadors dels anys 80 que funcionaven amb les antigues cintes de casset. Des de llavors, no ha parat d’autoformar-se fins a crear la seva empresa, Virtual Sim Racing, amb la que fabrica simuladors de primer nivell. Apassionat dels cotxes carreres, amb els que fins i tot va arribar a fer alguna cursa, amb el Sim Racing ha trobat com canalitzar la seva afició. Actualment, el David es troba immers en el projecte d’esports electrònics que impulsa l’Automòbil Club d’Andorra a Ordino, més concretament com a CEO. Al costat de l’equip de l’ACA; treballa per consolidar un projecte ambiciós que ja ha fet el seu primer pas amb el centre de tecnificació especialitzat en la disciplina de Sim Racing per als pilots del programa de Joves Pilots de l’ACA.

Com va arribar al Sim Racing?
Vam començar amb una colla d’amics que ens agradava molt el món dels cotxes. I fa 19 anys, quan van començar a sortir els primers volants per la PS2 vam començar a fer proves; i d’aquí vaig començar a fer els primers simuladors amb fusta per encaixar-hi el volant, el seient… i aquí vam fer les primeres partides en xarxa (LAN) entre sis PS2.

Entenc que vostè ho dissenyava tot?
Sí. Anàvem al desguàs per buscar seients i amb fusta fèiem l’estructura per encaixar-ho, i davant una TV amb tub de les d’abans, i així vam fer els primers simuladors. Tot havia de ser ben sòlid, perquè les TV pesaven molt.

Amb quin joc van començar?
Va ser amb el Gran Turismo, que en aquella època era el 2. I després el Toca Touring Car, que tenia més varietat de vehicles, que a més a més tenien multijugador. I fa 19 anys no sabien que era això de jugar en xarxa amb multijugador. Vam muntar una LAN interna per començar a competir. I després arriba internet, i nosaltres ens comencem a queixar a Sony.

Perquè es van queixar?
Amb l’arribada d’internet no es podia continuar jugant amb un sistema en LAN com el que teníem. I vam fer arribar un dossier a Play Station per tal que coneguessin tot el que teníem muntat i que es permetessin les partides en xarxa. Ells van quedar molt sorpresos que algú hagués muntat una xarxa com la que teníem nosaltres, amb 6 PS2, 6 pantalles, 6 simuladors… I van venir a Andorra a veure tot el xiringuito, i ens van deixar continuar amb una petita llicència.

Quin va ser el següent pas?
Vaig marxar a Barcelona per feina, i llavors vaig decidir fer-ne un amb ferro i el vaig començar a tunejar. I ja no volia un volant normal, sinó que vaig començar a incorporar canvis que soldava dins les plaques del volant. M’ho arreglava a la meva manera i vaig anar practicant amb encert-error fins anar aconseguint tot el que volia fer. Sempre he sigut molt d’investigar les coses, obrir-les i saber com funcionen.

Els volants també van evolucionar.
El 2010 hi va haver un gran salt. Van començar a sortir una bona generació de volants que si tenies els coneixements necessàries podies començar a trastejar-los i et donaven moltes més oportunitats de fer coses.

Quin és el gran canvi en el sector del Sim Racing?
La gent. Els aficionats al motor, com és el meu cas, que ens hi vam començar a involucrar i la comunitat va anar creixent, compartir els coneixements… i això va fer créixer molt ràpidament el món del Sim Racing. Era un treball col·laboratiu, que un feia plaques, l’altre programava… i tot això va fer créixer el món. Internet va ajudar moltíssim.

Amb quina plataforma treballava?
Després de la PS2, ja vaig saltar directament al PC. Perquè al no estar lligat a cap marca, els components ens els podíem fer nosaltres. La possibilitat que et dona el PC és aquesta, tu pots crear la teva marca. I és el meu cas, vaig poder fer la meva marca, i això m’ha permès fer un salt qualitat i he pogut fer el simulador que a mi m’agrada i com a mi m’agrada.

En David atent a que tot funcioni bé en l’entrenament / ACA

Quan fa la seva marca personal?
Tot comença amb una empresa espanyola, que li van agradar els meus simuladors. Jo ho feia com a hobby, i al 2012, va venir aquesta empresa i em va oferir la comercialització dels meus simuladors. Vam fer una prova a Montmeló, va anar molt bé, i vam començar a presentar la tecnologia. I ara fa tres anys vaig decidir crear la meva marca per fer el simulador.

Quan parla de fer el simulador, a què es refereix?
A tot. Des de preparar el software de l’ordinador perquè l’usuari no s’hagi de fer res, i després la personalització total. Tu ens dius el que tu vols i nosaltres ho fem. Per exemple, vam treballar amb Renault, per tal que els seus pilots tinguessin la mateixa sensació que al circuit. Nosaltres anem a la carta. I pels simuladors treballem amb Assetto Corsa i RFactor2 perquè són els que més ens deixen adaptar i programar i així podem crear el contingut.

Treballa amb els pilots de l’ACA Esports?
Sí, els pilots d’aquí tenen tots els circuits i també els de baix d’Espanya com els del CEM, per tal que puguin entrenar. Aquest software l’apliquem nosaltres amb els dos simuladors que et comentava.

Han de desplaçar-se per veure els circuits?
Depèn. Hem de pensar que, per exemple, en les pujades de muntanya que són trams de carretera oberta, l’asfalt pot ser molt variable. Llavors, en aquests casos sí que ens desplacem i ho veiem al detall, a no ser que el pilot es conegui el tram a la perfecció i ens pugui indicar on hi ha sots, on canvia l’asfalt…

Això repercuteix amb els resultats…
Sí! Hem de pensar que, per exemple, el Raül Ferré ha entrenat molt aquí i ha anat a fer trams que no els havia trepitjat mai físicament, però que els havia entrenat tres hores al dia durant dues setmanes. Així quan anava a competir sabia perfectament amb què es trobaria a cada tram i no tenia cap sorpresa.

En David, a l’esquerra, amb els pilots de l’ACA Raül Ferré i Edgar Montellà / ACA

Està treballant en algun simulador nou?
Ara estem fent un amb fibra de carboni, en posició real d’un Renault Fórmula, i que perquè et facis una idea té un fre que necessita 98 quilos de frenada, i amb un sistema invers. D’aquesta manera, s’entrena la part física a banda de la conducció. S’ha d’estar molt en forma per poder fer anar aquest tipus de vehicles. De fet, excepte la força aerodinàmica, la resta de parts del cos les treballes pràcticament igual. I a més a més, podem reproduir la climatologia: en sec, en pluja… i això és d’una gran utilitat.

Per vostè que és millor: una pantalla, tres pantalles o ulleres de realitat virtual?
Has de pensar que les ulleres et donen una immersió total, però a dia d’avui els pilots encara prefereixen les tres pantalles. Les ulleres et cansen molt més la vista, fan molta més calor i no hi pots entrenar tanta estona.

Comparteix publicació:

Related Posts

No Comments

Leave a Reply