DeParkineo podcast és una iniciativa de tres joves valencianes que en el 2021 van engegar amb la primera temporada. “Vam detectar que hi havia un buit de contingut en valencià, del que ens agrada consumir a nosaltres. I les poques coses que hi havia, es feien totes amb òptica molt catalana, però en clau del País Valencià no hi havia res” explica la Marta Meneu, una de les tres integrants de DeParkineo. “Totes tres partíem d’una situació similar; estudiàvem comunicació i teníem la necessitat de trobar aquest contingut en català” rememora la Maria. Per separat, les tres feien ja coses en xarxes com youtube o instagram, on la Marta tenia ‘la prestatgeria’.
Malgrat totes les coincidències, les tres reconeixen que “no érem conscients de poder treballar tan bé juntes, perquè a la universitat no havíem trobat aquest feeling que sí que tenim a DeParkineo”. Però, després de tot van trobar un nexe comú en el contingut, en l’òptica valenciana i en la creació d’una proposta que els ha valgut diferents guardons. “És cert que de portes endins, al País Valencià, des dels canvis de govern, ens hem trobat més barreres que no pas a fora; la situació dels serveis de política lingüística de les Balears i de València ha quedat reduïda o cancel·lada i això afecta directament a tot el contingut en català” explica Carmen Alonso.
Enguany, DeParkino està vivint la seva tercera temporada i comença a ser sostenible. “Hem de pensar que en els dos primers anys, ens ha costat diners fer-ho; no hi havia cultura de fer coses en valencià i ens ha costat molt que els patrocinadors s’obrin” remarcava Maria L. Devesa. Afegeix, però que “de moment, en aquesta tercera temporada som sostenibles; que no rendibles”. Per tal d’aconseguir més ingressos, deParkineo ha fet un salt a les trobades en directe i és una de les activitats que més ajuden a la sostenibilitat del podcast. “Ens sentim molt còmodes en el directe i amb el contacte amb la comunitat; és una via que continuarem explotant” explica Carmen.
La importància dels esdeveniments
“L’any passat ens van cridar per anar a la Troka, que va ser una trobada organitzada pels servies de política lingüística de les Baleras, el País Valencià i Catalunya, i va ser genial. Vam aprendre molt de com funciona el negoci i vam poder fer contactes i desvirtualtizar persones que nosaltres seguíem” destaca la Marta. A més a més, afegeix que “el fet de poder compartir experiències, donar-te a conèixer, és molt important per a poder créixer”. Amb els canvis en els governs, la Troca va desaparèixer, però la iniciativa privada va obrir la porta de ‘L’Aferrada’. “Quan ens ho van dir, no ho vam dubtar ni un moment” afirmen.
Sobre si és possible viure en català creant contingut a els xarxes, les tres joves coincideixen en afirmar que “sens dubte que sí que és possible. El que segurament, a dia d’avui, encara no és viable, és viure únicament d’un sol perfil o d’un sol projecte. Però sent part de diferents engranatges, sí, es pot assolir”. No volen parlar de futur i sí gaudir del que els està donant DeParkineo; tot i això, comenten que “explorarem més els directes i també treballarem en projectes paral·lels. Pensem que s’ha de crear contingut no només pels joves, sinó per a totes les edats. La llengua és un vehicle molt potent per a poder construir continguts digitals en català”. Elles també seran part del cartell de L’Aferrada.
