Harrison Ford es posa per última (?) vegada en la pell de l’arqueòleg més famós de la històrica del cine, la televisió i dels videojocs. Avui s’estrena Indiana Jones i el dial del destí (en català a Cinemes Illa) en la que tot apunta que serà la darrera aventura d’Indy. Per aquest motiu és important recordar la seva trajectòria, atès que ell va ser Lara Croft i Nathan Drake molt abans que algú penses aquests dos personatges; Indy ja era Indy en l’època dels píxels, ho va continuar sent en els polígons i ho és ara.
La primera adaptació és la de la pel·lícula de la cerca de l’Arca Perduda i ens porta a Jones a l’Atari 2600 i data de l’any82; les següents intervencions de l’arqeuòleg encara en format arcade van ser el Regne Perdut i el Temple de la Mort, també pel sistema Atari tot i que amb conversions per al Commodore 64 i l’Spectrum. Durant la dècada dels 80, hi van haver les primeres aventures gràfiques amb la Revenja dels Ancians (per Apple i IBM), a més a més d’una nova adaptació de el Temple de la Mort (per la NES) i
El gran salt es produeix en el 1989, quan Lucas Arts es proposa crear l’aventura gràfica definitiva amb Indy com a protagonistai adapta a una aventura gràfica la pel·lícula ‘Indiana Jones i l’última croada’. De l’èxit d’aquest títol en neixen alguns dels millors títols de la històrica com The Fate of Atlantis. Tot i seguir creant aventures de l’arqueòleg per als nous sistemes operatius i saltant al 3D (com Indiana Jones i la tomba de l’emperador per PS2 i XBOX), cap ha superat l’èxit de les aventures gràfiques dels 90 dirigides per Ron Gibert (creador de The Monkey Island).
Amb una nova aventura anunciada per part dels creadors de la nova nissaga de Wolfenstein i que es jugarà en modalitat primera i tercera persona, caldrà veure si estarà a l’alçada de la història d’un dels millors personatges de la història de l’entreteniment. Mentrestant, així lluia Indy en l’època del píxel tot cercant el sant grial.
