El mite Castolo

Hi ha mites que es van escriure a l’antiga Grècia, altres que s’han forjat en les guerres que ha viscut la humanitat, uns tercers que venen del món de l’esport i després hi ha Evangelista Castolo do Nasciment, o simplement Castolo, que és el nom que portava a l’esquena quan va ser la gran estrella de la Master League del Pro Evolution Soccer.

Situem-nos. Primera meitat dels 2000, i una gran part de gamers estan abandonant un FIFA que d’ençà que toca el cel amb la versió de 1998, no millora al ritme que s’espera. Per contra, Konami crea un producte espectacular amb el Pro Evolution Soccer, que funciona a la perfecció amb el motor de la Play Station 2 i es converteix en el simulador més important del món, amb un hàndicap. No té llicències oficials.

Aquest fet però no desanima als jugadors que s’acostumen a jugar amb el Mersyside Red (Liverpool) o el Blue (l’Everton) només per sitar alguns exemples. A més a més, els noms dels jugadors són fàcilment reconeixibles. I entre totes les modalitats de joc, prèvies al futbol on line, el PES en té una que ressalta per sobre de la resta: la Lliga Master. I entre tots els jugadors d’aquesta competició, només n’hi ha un que no té igual: Castolo. El davanter brasiler era capaç de convertir en gol tot el que tocava, una figura que superava a Pele i Maradona junts. Un mite.

Per recordar la seva figura, el tik toker tutigelormini, ha adaptat el reportatge que es va fer l’Argentina d’un altre mite, el Trinche, per crear una història d’aquest jugador que tothom que va tocar el PES en PS2 va gaudir o patir a parts iguals. I com resa Jorge Valdano, Castolo representa un símbol d’un futbol romàntic que pràcticament no existeix. Ja per sempre quedarà aquella mítica alineació integrada per Ivarov sota pals, una defensa de tres formada per Valeny, Jaric i Stremer; Dodo per davant, acompanyat de Iouga. Espimas i Ximelez a les ales, amb Minanda de mitja punta. Ordaz de 9 i com no, Castolo, amb plena llibertat de moviments.