Destacat Esdeveniments Notícies Tendències

Els videojocs són un món diferent, on hi tenen cabuda des de programadors amb les últimes formacions sobre animació en tres dimensions fins a pianistes educades en la música clàssica. Precisament, aquest darrer supòsit és el cas d’Elesky, la pianista streamer que ho peta a Twitch amb les seves versions de cançons de videojocs d’ara i sempre o recreant combats pokemon, sempre amb música, de cançons pop. Part imprescindible de Connexión PlayStation, Elesky atén ANA Gaming abans del concert de l’eSports City Fest.

Quan va començar a fer el que fa, sigui quina sigui la definició?
Toco el piano des dels cinc anys i sempre he tingut educació musical. Als 12 anys em vaig començar a interessar per les bandes sonores de pel·lícules i les tocava a casa. Vaig deixar uns anys el conservatori i als 16 anys vaig tornar per completar la formació. No va ser fins al 2017 que vaig pujar un vídeo a twitter on tocava l’opening de Digimon i vaig veure que a la gent li agradava. Em va sorprendre perquè no m’ho esperava! I d’aquí van arribar els streams, les versions i fins ara. Duant aquests anys he completat el conservatori, però el que m’agrada és pujar vídeos, fer retransmissions a twitch i els concerts, perquè m’agrada interactuar amb les persones i és quelcom que no es contemplava a música clàssica. A més a més, sóc gamer i això m’ha permès crear una comunitat molt bonica.

Va ser pionera.
Hi ha algun altre instrumentista que ho fa. Però al final això és obrir una porta per qui estudia un instrument i li interessa entrar en altres mons com les BSO. És genial tenir la formació clàssica, però també establir el camí que a tu t’agrada; i jo he escollit el meu. 

Què en pensa quan es fa reduccionisme sobre el sector del gaming?
Jo no m’ho prenc malament. Un videojoc és una unió de moltes arts, que no té més de 50 anys. És un món relativament nou i hi ha generacions que no ho entenen; això és normal. Jo els convidaria a que es paressin a veure l’apartat artístic dels videojocs, l’atmòsfera, la immersió dins la història i una nova fòrmula de viure una aventura. Jo crec que hi ha gent que ho veu llunyà perquè ho associa a deixadesa, però els videojocs són altres coses i ajuden a que la gent es comuniqui, comparteixi hobby i com deia, sobretot és la unió d’un munt de capacitats artístiques des del visual fins a la música. 

Vostè ha posat música a una partida de Super Mario.
En aquell cas, era un vídeo, i l’havia estudiat abans. Però altres vegades sí que he fet gameplay musical en directe. Ho vaig fer amb Mario Kart i perquè surti bé és molt important conèixer la música i el joc. Amb Super Mario, que és un joc icònic tens tots els sons al cap i conèixer-los et dóna capacitat de resposta i saber reproduir-la a piano. És una mica com tenir cine mut, que hi ha un pianista que va posant música en funció del que passa, i en molts casos cal improvisar. I clar haver-hi jugat et dóna moltes eines. En Mario ha estat sempre present a la meva vida i la seva banda sonora és mítica.

Elesky va omplir de música i gaming l’escenari del Poliesportiu / DreamHack

El piano, és veu molt gran!
Sembla més gran del que realment és. Té 88 tecles tot i que sembla que sigui més gran. Crec que no arriba a metre i mig; amb els braços arribes a tot arreu sense necessitat de moure’t. 

L’hem vist fer versions gaming de cançons pop.
És un gènere que no m’havia plantejat i va sorgir dels streamings de música en viu, perquè la gent em proposa reptes, i aquest va ser un d’ells. El que faig es tocar amb l’efecte 8 bits i d’ençà que hi vam descobrir hem adaptat diverses cançons. He fet versions Spiderman, Shakira, LODV i clar, la Balada de Manuel Turizo… és una manera de jugar amb la música, perquè no és només interpretar sinó utilitzar tots elsrecursos perquè sigui una experiència bonica. Fent memòria, també ho vam fer amb l’Ave Maria de Bisbal.

Com estructura els seus concerts?
Normalment, des de fa uns mesos, preparo uns 40 minuts de repertori i després dono pas perquè em demanin el que vulguin. Adopto aquesta dinàmica perquè se sentin partícips i donar-li el toc, aprofitar els recursos i que em proposin és una passada. I això ho fem mitja horeta més.

En els concerts, obre la porta a les peticions. No la sorprenen?
Més o menys, et poden demanar el que vulguin, però en directe toco d’oïda, sobre la marxa si es dóna el cas que no conec la música. Als esdeveniments els busco, parlo amb la meva parella perquè m’ho busqui mentre toco altres coses… però normalment el que em demanen ho conec perquè són videojocs, BSO o cançons pop… Si et sóc sincera, em posava més nerviosa els recitals de conservatori que allí vas a fer un examen i tot és amb música clàssica.

Què és el més rar que li han demanat?
Va ser en concert a l’aire lliure a Alacant, on un grupet de nens em van demanar la BSO d’apps dels mòbils dels seus pares a les que ells jugaven. Tindrien això, quatre anyets i volien la música del que jugaven a l’ipad dels pares. I clar, no en tenia ni idea! Perquè la meva comunitat té una mitjana d’edat més alta (diu somrient).

Quina cançó la representa més?
Em representa molt la música dels crèdits de Pokemon Rubí i Zafiro. A més a més, comença amb un sol de piano; i pensa que és el joc de Pokémon al que més vaig jugar i la meva generació preferida de pokémons, que és la tercera. Quan et passaves la lliga sonava amb el personatge tornant a casa, passant per totes les ciutats que havies visitat, i des del primer cop em va agradar. És la meva.

La pianista Elesky escoltant les peticions del públic andorrà / DreamHack

I després d’anys de trajectòria, arriba PlayStation. Com la contacten?
Va ser una mica de pel·lícula. Tot comença en la DreamHack d’estiu de València, on l’encarregat de fer el procés de comunicació per al programa Connexión PlayStation, hi era i em va venir a buscar després del concert. Jo estava atenent a la gent que havia vingut i no sabia qui era ell i el vaig fer esperar fins que no van acabar de passar tots els fans. Després, fins i tot, vaig anar a menjar, i ja a l’hora del cafè em vaig asseure amb ell. Em vaig quedar en shock quan em va dir qui era. Ara ens en riem i em fa moltes bromes amb això, i se’n recorda amb un somriure.

Aquí va fer un salt endavant.
Sí que ho vaig notar i va ser un canvi molt gran, va suposar mudar-me a Madrid abans del que tenia previst. Portava anys treballant, però, a nivell dels streamings, va ser sobretot durant la quarantena que vaig créixer. A més a més, vaig participar als tornejos de pokémon i em va permetre entrar a la comunitat. Allí vaig tenir la gran pujada de seguidors. Però clar, PlayStation va ser el primer cop presencial, i més que exposició mediàtica, que hi és, és l’experiència d’estar en un plató i gravar un programa. Pensa que jo no tenia Play, i ara que la tinc puc dur que cuiden la música i tenen uns jocs increïbles.

PS aposta molt per les BSO. Ho em vist amb els nous Horizon i God of War.
Exacte i això m’agrada molt. El Primer que vaig fer amb ells va ser als PS Talents, on era l’encarregada de donar el premi a la millor BSO. Els importa molt la música tant en les reunions, les presentacions… i volien una pianista en directe per això. Em fan sentir molt valorada al poder formar part de tot això.

Quan es pensa amb música de videojocs, no es pensa amb una pianista.
Totalment! Sona surrealista i pot semblar rar, però al final jo no vaig deixar mai d ‘estudiar al conservatori, i després dels 14 anys, vaig dir ara el meu camí serà el que jo esculli. Al cap i a la fi, la música és això, música. 

El seu trasllat de Gijón a Madrid va ser molt emotiu.
Em vaig mudar el 28 d’octubre, i va ser molt emotiu perquè jo sempre havia viscut a Astúries. Jo prefereixo estar a Gijón que és casa meva, però per la feina i estar en esdeveniments i poder fer accions, havia d’estar a Madrid. Sabia que això acabaria passant i m’anaven avisant que tard o d’hora hi hauria el trasllat. Però sí que va ser difícil, perquè anava on no coneixia ningú, Els meus amics em van ajudar a desmuntar l’habitació, la meva mare es va quedar sola… Quan recollíem l’habitació i anàvem agafant coses no paraven de sortir records. Quan vaig veure l’habitació buida, on vaig començar a fer directes, va ser un xoc, perquè tot estava a la furgoneta. Però ho porto bé, perquè estic molt ocupada i no tinc temps de pensar!

Com acaba a l’eSports City League i aquí a Andorra?
Venir a Andorra a fer el concert va ser una oportunitat que jo vaig veure perfecte, perquè combinava videojocs, concert i esdeveniment i ha quedat un equip d’ambaixadors xulíssim. Per mi significa molt perquè DreamHack li dona importància a la música. Jo ja havia treballat amb ells de manera puntual i que vulguin una cosa formal és molt important.

PS, DH, Twitch… que més farà Elesky?
No puc explicar-te massa coses del que ve. Faré cosetes a l’estiu, al 8 de juliol estaré a Vigo; a banda també hi ha previstos més continguts per a les meves xarxes. A nivell personal estic enmig d’una “fumada” que porto treballant-ho més d’un mes, però encara no t’ho puc explicar.

I també ha sumat Spider-Man.
He fet una col·laboració amb el llançament de la nova peli ‘Creuant el Multivers’, però també n’he fet amb Warner Bros. Amb Riot i LoL he fet contingut educatiu musical i internacional que va quedar molt maco. Per feina i col·laboracions, no em queixo!

Elesky, emeulant a Bowser, en l’eSports City Fest d’Andorra /Dreamhack
Comparteix publicació:

Related Posts

No Comments

Leave a Reply