Andorra vol ser un país pioner en els e-sports, la denominació en anglès dels esports electrònics. El Consell General, aviat farà un any, va ser el primer Parlament a aprovar una llei que regulés aquesta pràctica esportiva. En la mateixa línia, des del Govern es va apostar per la creació d’un pla estratègic que permetés el desenvolupament d’un ecosistema dels e-sports, de tal manera que abracés diferents branques, començant per la part de negoci i arribant fins al vessant més educatiu.
Tenint en compte aquest paradigma, des del ministeri d’Educació i Ensenyament Superior es va decidir realitzar una prova pilot durant el curs 2021/22 i incloure els esports electrònics com una activitat dins el ventall de les extraescolars. L’escola escollida per dur-la a terme va ser la Germans Riba d’Ordino, i ha tingut una durada de tres mesos, des del 25 d’abril fins a final de curs. “Ens queden dues sessions per completar la prova, però, de moment, el retorn que estem tenint tant dels pares com dels alumnes és molt positiu”, explica Xavier Campuzano, director del departament de FP, Formació al Llarg de la Vida i Innovació Tecnològica.
El responsable de la prova destaca que “els nens i nenes que han vingut a fer la prova, no han vingut a jugar i prou”, i afegeix que “el primer dia sí que creien que això podia ser venir a passar l’estona amb un ordinador, posar-se cascos de gaming… però els vam explicar que hi ha tota una feina abans i després”. En aquest sentit, els dies previs a la classe els pares reben informació sobre quins temes es tractaran durant la sessió. El ciberassetjament, el bullying, la seguretat o la igualtat de gènere són algunes de les problemàtiques que s’han abordat des de l’extraescolar d’esports electrònics.
Treball previ
Un dels trets diferencials de la prova pilot dels e-sports és la pedagogia que acompanya la sessió. Cal destacar que, abans que els nens i nenes en edats compreses entre els 9 i els 11 anys puguin posar en funcionament els ordinadors, els dos monitors que hi ha a l’aula s’encarreguen de fer un breafing. S’hi parla del concepte que es treballarà en aquella sessió i la importància que té. Fins que els conceptes no han quedat clars, no comença l’activitat pròpiament dita. “Treballem amb grups de 7 o 8 alumnes com a màxim, i comptem amb dues persones que s’encarreguen de supervisar l’activitat. A més a més, en aquesta primera edició, sempre els acompanya un tècnic del ministeri, que és qui s’encarrega de monitoritzar l’activitat”, detalla Campuzano.
Malgrat que no s’han enllestit els informes, el director comenta que en les sessions que s’han fet fins ara “les dinàmiques de treball basades en una presa de conceptes prèvia, l’activitat com a tronc central i una darrera conversa en acabar han funcionat molt bé per tal que els joves tinguin clares les problemàtiques
que s’hi han tractat”.
Pel que fa al programari amb què s’ha fet aquesta activitat, els jocs que es van escollir des del ministeri van ser el Minecraft, el FIFA 22 i l’Assetto Corsa Competizione. Precisament, per a aquest últim, que és un simulador de conducció, els infants es van desplaçar fins al Sim Center que l’Automòbil Club d’Andorra (ACA) té al CEO d’Ordino, per tal de provar, de primera mà, la sensació d’asseure’s en un simulador de competició o d’entrenament de pilots, ja que l’ACA
compta amb un equip de Sim Racing i alguns dels integrants del vessant esportiu de l’entitat utilitzen aquestes instal·lacions per preparar les curses en el món real. Sobre els jocs finalment escollits, Campuzano assenyala que “segur que tothom en trobarà a faltar algun, però s’ha fet una elecció pensant en tots els aspectes”.
Bones perspectives
“La decisió sobre el que es farà el curs que ve encara no està presa”, avança Campuzano. No obstant això, apunta que “si els darrers informes no canvien gaire, pot ser que aquesta prova s’obri a més centres”. En aquest sentit, el retorn està sent positiu, però el ministeri vol esperar a tancar l’activitat per prendre una decisió definitiva respecte al curs vinent. Pel que fa a la inversió que suposaria l’ampliació de l’activitat, Campuzano indica que no seria cap problema per al ministeri. “Comptem amb un parc d’ordinadors que és força nou. A més a més, per suportar el software amb què s’ha decidit fer l’activitat, ens és més que suficient”. Malgrat això, el director apunta que “caldria invertir en teclats i cascos de gaming, però tot plegat acabaria suposant uns cent euros per posició”.
