Destacat Notícies Tendències

El món dels videojocs online està en plena expansió. L’arribada de jugadores cada cop és més important. Però, sovint, el món virtual acaba sent un reflex del que passa en el món real. En aquest sentit, el masclisme i el sexisme hi és molt present. Aquesta situació l’està estudiant la doctorand en Psicologia de la Universitat de Granada, Mariela Bustos, que des del grup Investigamers ha coordinat un estudi en el que també hi han participat els professors Hugo Carretero, Mónica Romero i Jesús López, on s’han entrevistat fins a 500 jugadores on ha fet públiques la seva experiència.

Expliqui’ns en què es basa l’estudi que està fent?
Hem estudiat els comportaments que reben les jugadores quan estan en un videojoc online. Què passa quan la resta d’integrants de la partida saben que estan compartint joc amb una noia, ja sigui pel seu nick o bé perquè parla pel micro. Hem recollit les inquietuds de 500 jugadores mitjançant una enquesta on hi havia una sèrie de preguntes tancades i una d’oberta per poder manifestar el que sentien.

A quines conclusions han arribat amb el buidatge que han fet?
Amb el que portem analitzat et puc dir que hi ha diversos comportaments de caràcter sexista que de mitjana són un 20-30% de prevalença. Això no hauria de ser freqüent, però ja partim de fins a un 30%. Això vol dir que es dona entre diverses vegades al mes i diverses vegades a la setmana.

Què vol dir exactament?
Podem parlar que entre un 20 i un 30% de les jugadores denuncien insults de caire sexista quan estan jugant online, pel simple fet de ser dones. Però no només això, sinó que dins d’aquestes noies que denuncien aquests comportaments hi ha un 25% que coincideixen en sentir assetjament sexual. Denuncien que, quan juguen bé, reben un assetjament en totes les xarxes socials que tinguin de sol·licituds, a banda de comentaris tipus “si ets guapa, podem jugar un altre dia”.

La coordindora de l’estudi, Mariela Bustos.

Quin és el tipus de comportaments més freqüents?
El més freqüents és ridiculitzar a les jugadores. Quan una jugadora a les xarxes socials o al xat es queixa que rep comentaris sexistes, del tipus “ves a fregar” i es queixa o ho expressa o simplement li recrimini, se la ridiculitza. Li diuen “no que és una broma, perquè t’ho prens així…” Aquests comportaments per invalidar-la és un dels més freqüents que hem detectat.

Què els han explicat en la resposta oberta?
La majoria han destacat insults sexistes o alguna insinuació de lligar o assetjament que va més enllà. Ja siguin denigrants o masclistes, i després insinuacions o directament comentaris de caire sexual, fins i tot que acaben provocant sensació d’assetjament o control en la noia com el que deia abans, les allaus de sol·licituds a les xarxes socials, missatges…

Algun d’aquests casos té constància si ha anat a més?
Ens hem trobat amb casos en que alguna de les noies ens deia que l’havien expulsat d’un equip semiprofessional pel simple fet de ser una dona. I almenys cinc casos més greus que han anat més enllà i han rebut amenaces de violació per missatge, a banda d’insults i ofenses. Hi ha molt comportament sexista que es queda en el moment de la partida, però sí que n’hi ha algun que va més enllà, més persecutori. I que afecta a noies que es volen dedicar això.

Què poden fer les jugadores en aquestes situacions?
Al moment, les jugadores poden presentar queixes i això serveix perquè es baneji al jugador en qüestió. Però això només serveix al moment, perquè un cop fora, sempre n’hi pot haver un altre que agafi el mateix rol. Realment no hi ha cap mesura que sigui extensiva a tot i que es pugui remeiar.

Segueixen doncs alguna estratègia?
Moltes dones no es manifesten com a dones, i es posen nicks masculins. D’això força. Són estratègies que tenen les jugadores per protegir-se. I altres aposten per nicks neutres o no activar el micro. O finalment, fan comunitats de jocs tancades, en espais segurs, o només amb noies, o contra rivals ja tenen equips amb qui queden per coincidir. Hem notat molt agraïment quan hem fet les enquestes perquè d’una banda algú les escoltés, i de l’altra per què es puguin fer públics aquests comportaments i l’estudi pugui servir per ajudar a acabar amb aquest problema.

Comparteix publicació:

Related Posts

No Comments

Leave a Reply