La intel·ligència artificial ha entrat en tots els camps de les nostres vides. Des dels videojocs fins a les tasques domèstiques passant, també, per l’art. En el seu portal web, naonalab.com, l’artista Naiara Galdós reflexionava precisament sobre la irrupció de les noves tècniques de crear i la importància de la mà de l’artista. Amb ella, repassem com està, avui en dia la fusió de l’art i la IA.
Naiara, què és l’art computacional?
Jo li dic a la situació que està vivint l’art i una mica tota la societat. Estem vivint en aquesta era de posthumanisme, que és en el que ha esdevingut l’ésser humà del segle XXI. Això, en realitat no és més que la combinació d’ésser humà i la tecnologia. Justament a l’art li passa el mateix, que ha deixat de representar-se una part a través de notes musicals, instruments tangibles o d’un quadre, per passar a formar part de les màquines.
Les IA que volen emular l’art, poden acabar substituint els artistes?
Es poden fer coses espectaculars amb la IA, però hi ha quelcom extraordinari en l’ésser humà, que les màquines no poden assumir. A més a més, tampoc funcionen soles, sempre necessiten algú, una persona que creï els algoritmes des de l’experiència i coneixements. La màquina, per si sola, no crea.
Perrò unaa gran part de l’art, és tècnica. Aquí si que les màquines ens poden superar.
En l’àmbit de tècnica sí, per descomptat. Però on quedaria l’art abstracte, on la tècnica no té un pes tan important? És a dir, pot ser una obra magnífica quant a estètica o tècnica. Però les connotacions i abstracció d’una persona mai no ho podrà fer una màquina; o pot ser sí, però estem molt allunyats d’aquest moment. L’art es pot beneficiar de la IA. Ho hem vist en museus on tot és digital, tanmateix sempre hi ha una persona darrere, un concepte… no podem pretendre que fent entrar quatre paraules en un programari, ja fem art. Hi ha eines, que les ha creat algú, introduint colors formes… sense això no hi ha art. No hem de tenir por de la IA, sinó agafar els beneficis que ens pot aportar. Sempre hi ha hagut eines que s’han incorporat al llarg dels temps. Per exemple, no es fan fotos ara com fa un segle passat. L’art no morirà es reinventarà.
Apunta al sentiment, als missatges ocults de les obres com a tret diferencial?
Justament això. S’ha de lluitar per conservar aquesta ànima que té l’art que li és causada per l’artista i l’espectador. Aquesta, moltes vegades, la desxifrem coneixent el seu entorn, la seva realitat. Si està cent per cent creada per una màquina, és molt més complicat tenir ànima. On queda el sentiment?
La IA crea perfecte en tècnica i buit en ànima doncs.
Això penso jo. El caràcter que pot tenir una pinzellada difícilment el podrà tenir una forma que hagi fet un algoritme. A mi l’art digital m’agrada, i fa servir de mediació la IA, però això només és un part de l’ingredient. No pot esborrar l’empremta de l’artista.
Canviaran els suports amb que es faran les obres cap a models digitals?
Ara mateix, el millor que podem fer, és fer conviure aquestes dues realitats. Segurament més endavant una o altra guanyarà, com ha passat sempre al llarg de la història. Unes noves eines han substituït les anteriors. Això és una realitat. El que hem de saber, ara per ara, és fer conviure aquestes dues i aprofitar el millor de cada una i fer l’art encara més democràtic i que pugui arribar a més gent gràcies a les noves tecnologies. Ho hem vist durant el confinament, on han adaptat l’art amb realitat virtual i augmentada… tot això, és un benefici per la societat i ho hem d’agafar com a positiu sense deixar que ens desbanqui el que et deia abans, l’ànima de les creacions.
En què treballa ara?
Estic preparant una exposició que faré al mes de juny, que en principi serà al Roc Blanc i l’estic treballant sota el tema de connexions. Seran unes 10 obres d’escultura i pintura; faré un storytelling que parlarà de les connexions dels éssers humans amb l’arribada de les noves tecnologies.
