D’ençà que Mark Zuckerberg va posar sobre el mapa la paraula Metavers, el món va començar a girar entorn d’aquest nou concepte. Fins i tot, la corporació del creador de facebook va canviar de nom i es va passar a dir Meta. Però, realment, el concepte del Metavers e era tan nou com ens volen fer creure? Anem a analitzar-ho.
Segons la definició que resa la Viquipèdia, el Metavers és “està compost per múltiples espais virtuals tridimensionals, compartits i persistents, vinculats a un univers virtual percebut” i afegeix que “en un sentit més ampli, el metavers no té per què referir-se sempre a mons virtuals, ja que també abasta les experiències multidimensionals d’ús i aplicació d’Internet en el seu conjunt, especialment l’espectre, combinant de la web 2.0, la realitat augmentada, la tecnologia de tercera dimensió i la realitat virtual”.
Pel que fa al concepte, aquest tampoc el va inventar Zucherberg, i ja el 1992 es parlava de Metavers. Més concrtament en la novel·la Snow Crash, del mateix any de Neal Stephenson. No obstant això, diversos experts ja admeten que el concepte ja s’havia utilitzat amb anterioritat aquesta data, tot i que ningú es posa d’acord sobre l’any exacte. El que és evident és que ni és nou ni és una creació de facebook.
I és que sovint, hem utilitzat més metaversos dels que ens pensem i sense ni tan sols pensar que hi érem. A principis dels 2000 amb la popularització d’internet, es va crear la plataforma Second Life que era, de facto, un metavers. El seu no triomf, tot i comptar amb països que hi van establir ambaixada va respondre, bàsicament a criteris tècnics. És a dir, l’internet del mòdem de sorollets i el posterior ADSL no eren prou potents, la tecnologia wifi estava encara començant i no hi havia pràcticament internet mòbil. Tres detalls que avui estan àmpliament resolts.
Però no només això. i és que en aquella dècada va aparèixer un videojoc multijugador massiu que tothom, en algun moment de la vida ha fet servir. Els Sims. Al cap i a la fi, amb el seu sistema, els Sims creaven un entorn virtual on el jugador necessitava el mateix que necessitaria en el seu dia a dia per viure. En un altre rang, el boom de GTA on line, ja més a prop dels nostres dies, va mostrar un altre tipus de metavers però amb una sèrie de denominadors comuns: personalització del jugador, ús de moneda pròpia dins del joc, possibilitat de desenvolupar accions de compra i venda, altes dosis d’interacció i sobretot, plena llibertat de moviments. A ningú se li escapa que aquestes característiques les té també un dels eSports estrella, el Fortnite, que hi ha sumat actuacions d’estrelles com el concert d’Ariana Grande que es va poder viure dins del metavers. Així doncs… és tan original com pretén el senyor Mark Zuckerberg?
