La febre pel fighting en general i per Street Fighter en particular és un fet. Amb la sisena entrega de la franquícia més important de la història dels jocs de lluita i amb una expectació d’allò més alta, Capcom, la seva desenvolupadora, vol aprofitar aquest moment per a aconseguir el que, fins ara, és el darrer repte que li queda a Ryu, Ken i companyia: triomfar en el cinema. Des del sector ja s’ha confirmat que la productora Legendary Entertaintment i Capcom ja estan treballant en una nova adaptació al cine del videojoc, que aconsegueixi el que les dues anteriors no van assolir: l’èxit en taquilla.
No obstant això, el pas dels anys ha acabat convertint en pel·lícules de culte els intents anteriors. Sobretot la primera. Sota el nom Street Fighter: L’Última Batalla, el director Steven E. de Souza (guionista de Comando o Tomb Rider) feia el salt a dirigir una gran superproducció. Tot i que, a diferència del que els fans podien esperar, la trama no se centrava en Ryu i Ken, i els deixava més aviat com uns lladregots de pa sucat amb oli. El gran protagonista era un Jean-Claude Van Damme que, en ple 1994 era el rei indiscutible del cinema de les arts marcials. Encarnant el Coronel Guile, Van Damme s’enfrontava a un, ja icònic, Mister Bison interpretat per Raúl Julia, com a dictador d’un país asiàtic i amb armes tan potents per destrossar el món. Altres personatges no tan populars com la militar Cammy a qui la cantant Kyle Minogue li donava rostre, prenien protagonisme en detriment dels personatges més clàssics. Aquests fets, i una història un xic surrealista (que no irreal) van acabar per no fer triomfar el film. Del videojoc homònim, millor ni en parlem.
El segon intent de portar el videojoc a la gran pantalla va ser 15 anys més tard, el 2009. Sota el títol Street Figher: la Llegenda, en aquesta ocasió el pes de la pel·lícula tampoc recau en els clònics lluitadors, sinó que ho fa en la xinesa Chun-Li. Andrzej Bartkowiak dirigeix una pel·lícula que no funciona malament del tot, però que tampoc no aconsegueix traslladar tota l’essència de les recreatives al cinema. La inclusió de personatges de fora del joc que acompanyen el pes narratiu de la interpretació de Kristin Kreuk (com a Chun-Li) provoquen que no s’entri en el fons de les històries que té Street Fighter, que són moltes. Un Mister Bison interpretat per Neal McDonough (després seria Damien Dark a Arrow i clava molt més a Bison que no pas aquí) que no troba el to, tampoc ajuda. Sí que han encaixat força millor les diferents adaptacions a l’anime que s’han fet. Aconseguirà la tercera edició cinèfila estar a l’altura?
