El sector tecnològic ha estat, tradicionalment, un terreny vedat a les dones. I les que han aconseguit arribar a posicions elevades ho han hagut de fer, sovint, treballant molt més que els seus companys homes. A més a més, al llarg de la història, moltes fèmines que han estat part imprescindible dels grans avenços tecnològics que ha viscut la humanitat han quedat eclipsades pels mascles que s’apropiaven de la seva capacitat. Noms com els de Rosalind Franklin, Agnes Pockels o Chien-Shiung Wu, per només citar tres exemples, no han tingut el reconeixement merescut; la ciència, també ha donat un nom a aquest fet, l’efecte Matilda, del que sí que va poder escapar Marie Curie.
En l’actualitat, les aules tecnològiques o de ciència continuen estan més poblades per nois que per noies, tot i que la tendència, de mica en mica, tendeix a equiparar-se. Trencar el sostre de vidre fins arribar a posicions de decisió continua sent complicat, però presentem el testimoni de cinc dones que ho han fet i que aporten la seva visió de perquè, avui, la tecnologia i la ciència, encara no són territoris femenins.
Montse Guàrdia i Güell
Presidenta del Consell Social de la UPC
Enginyera per la Universitat Politècnica de Catalunya
Montse Guàrdia és una dona que, de sempre, ha trencat barreres. És la primera en assumir la presidència del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya i té una dilatada experiència tant en empreses privades com al capdavant d’ens del calibre de la Mobile World Capital. “Cal una reflexió profunda. Les nenes quan tenen 7 o 8 anys, els ensenyem tecnologia, però no ho mantenim. A partir d’aquesta edat sembla que socialment la robòtica o la tecnologia deixa de ser important per a les nenes donant rellevància a altres extraescolars. En canvi amb els nois, a nivell extraescolars sembla natural que estiguin jugant en línia amb altres nois, i socialitzin més en aquest entorn. Per sort, poc a poc modes i percepcions i coneixement sobre el mon digital va canviant però encara en l’imaginari social fem referència a un patró digital en el que veiem un noi programant més que a una noia” apunta l’enginyera. A més a més, assenyala que “en l’adolescència, a les noies que els agrada la tecnologia i/o en tenen capacitat, no se les incentiva orientant-les per a què coneguin que és ser una enginyera i queda molt diluït que puguin visualitzar el gran ventall d’oportunitats que poden tenir professionalment. Sempre és més fàcil explicar que és ser una infermera que és ser una enginyera, per això ens cal recolzar molt els canals de comunicació per a que els hi arribi el màxim d’informació realista sobre el mon de l’Enginyeria i de les professions Tècniques i Científiques”.
Les dades, a dia d’avui no són encoratjadores i Guàrdia recorda que “en algunes carreres científiques o tecnològiques parlem que les noies estan matriculant-se en torn a un 10% i això fa que en la nostra societat veiem que hi ha poques dones en la tecnologia i que ens sembli “normal” que les enginyeries es vegin com feines masculines, quan una feina no hauria de ser de cap gènere i no hauríem de justificar-hi la seva característica “social” per dir si és una professió més masculina o més femenina, estem amb la necessitat de trencar un esquema circular: no hi ha més noies que facin Enginyeria perquè no veuen referents però no hi ha tantes referents perquè no hi ha tantes noies que es visualitzin com enginyeres”.
Ruth Vergel i Lizarrán
Fundadora i CEO de Kairos Digital Expert
Enginyera en telecomunicacions per la UOC
Ruth Vergel va arribar a l’enginyeria en segona opció. Ella, primer, va fer una carrera menys masculinitzada com era la pedagogia i després, va decidir continuar estudiant i treure’s telecomunicacions. Reconeix que el sector tecnològic es poc femení i comenta que “en la meva companyia, i a moltes altres, estan aplicant plans d’igualtat, i des de fa un període curt de temps, intenten donar més posicions de direcció a dones, fins arribar al 35%”. Vergel recorda que “fa uns cinc anys només n’hi havia un 5%. Hi van posar mitjans perquè hi hagués més representació femenina”. No obstant això, reconeix que “en el nostre en concret, està controlat pels homes. Les nenes no tenen tendència a fer estudis d’stem, que fa referència a estudis tecnològics i científics”.
Aquesta era una tendència que va viure quan estudiava i afirma que “quan jo vaig estudiar enginyera, de 80 persones a classe, només sis érem dones”. Quant a estar en posicions de direcció, Vergel ha explicat que “no sempre he estat en posicions de responsabilitat. Vaig començar picant codi i sent desenvolupadora. Al cap de poc temps vaig promocionar a analista funcional i, per sort, vaig saltar després a Project Manager. Sempre dic que vaig tenir molta sort, perquè tinc amigues que no han tingut mai l’oportunitat d’ascendir”. El seu cas no és habitual i reafirmar que “és veritat que en els equips multidisciplinars sempre hi ha poques dones, que no superem el 10%”. Pel que fa als motius d’aquesta poca quantitat de dones en el sector afirma que gran part és culpa “dels estereotip; sembla que les carreres tecnològiques no estan fetes per a noies. Hi ha carreres que és a la inversa. Jo abans vaig fer pedagogia i el 90% eren noies”. Finalment, l’enginyera afirma que “fan falta referents. Perquè si ets enginyer, et fan creure que ets el friki que porta ordinadors, i no és així. Hi ha mil sortides diferents”.
Marta Ambor
CEO i cofundadora de Bluechain SL
Presidenta d’Andblockchain
Marta Ambor és una dona que ja fa temps va decidir que la tecnologia seria el seu modus vivendi. Presidenta de l’associació Andblockchain i creadora d’una empresa del sector, Ambor té clar que “és un tema generacional. Quan parlem de les dones, ha costat més o menys, però ens hem anat obrint camí” i a més a més parla d’un exemple i explica que “la meva filla fa una enginyeria amb doble grau i són meitat i meitat. Per això crec que és un tema generacional”. No obstant això, la fundadora de Bluechain SL té clar que “falten referents. Hi ha determinades casuístiques relacionades amb anys, experiència que, a causa que no s’ha donat oportunitat a dones, són terreny encara dels homes”. Per aquest motiu creu que “quan assistim a congressos, veus que la majoria de dones que hi ha són joves”.
En aquest sentit, la presidenta d’Andblockchain té clar que, per tal de veure més dones en posicions capdavanteres en el sector tecnològic “han de passar uns quants anys més, fins que es vagin jubilant les persones que hi ha i a partir d’aquí puguin pujar dones preparades, que n’hi ha moltes. Per això redundo en que és un tema generacional”. No obstant això, Ambor té clar que “a les dones, encara ens queda molta lluita per promoure i visibilitzar el talent femení i trencar els estereotips i que hi hagi referents per a les noves generacions”. Per assolir-ho, afirma, que “és molt important que les dones talentoses i inspiradores, en tots els sectors, tinguin l’oportunitat de donar-se a conèixer i tenir visibilitat”.
Rosa Ayari
CEO de BitLab
Enginyera Informàtica per la Universidad Cecilio Acosta
L’enginyera informàtica Rosa Ayari exerceix, actualment, com a CEO de BitLab, una posició on pot aglutinar les seves dues passions com és la tecnologia i l’ensenyament, tal com va explicar en la recent entrevista que li va fer ANA Gaming. Per a Ayari, les posicions de direcció “són càrrecs que requereixen un alta responsabilitat i dedicació. Requereixen moltes hores de feina, caps de setmana i hem de dedicar moltes hores i és temps que trèiem de la nostra vida privada” tot afegint que “en la societat, la dona té la responsabilitat familiar i això ho dificulta, perquè tens una doble càrrega”.
Pel que fa als estudis, explica que la seva situació no és comparable ja que ella va fer la formació de Veneçuela.. Però explica que “és cert que sempre vam ser menys dones que homes. No arribàvem al 20%”. Ayari reflexiona al voltant d’aquesta dada i sobre com al reben en els consells directius diu que “jo no sé si està bé o malament el que faig, però jo sempre demano que em tractin d’igual. Si no al final notes aquella diferència en el tracte”. La CEO de BitLab puntualitza que “no té perquè ser negatiu. Són més delicats, més prudents, responsabilitats que no et donen… Per això jo sempre demano ser un igual, perquè a nivell de capacitat som iguals, o fins i tot superior si fem cas a determinats estudis”. En aquesta línia, la companyia que encapçala van crear el BitWomen Day, que “és un ambient motivacional per mostrar que entrar al món tecnològic no té barreres. Jo crec que cada cop hi ha més dones que entren al sector” però apunta que moltes d’elles són “sobretot emprenedores que volen buscar una opció de feina que els permeti una major conciliació personal i laboral”.t
Angélica Márquez
Fundadora de Warmi Circle
Experta en tecnologia blockchain
Per a Angélica Márquez, creadora d’un espai de trobada per fomentar els lideratges en clau femenina, com és Warmi Circle (i que va explicar en una recent entrevista) “un dels motius principals és la manca de referents, perquè si no tens dones que estiguin en posicions de lideratge, rarament sabràs d’elles i es quedaran sempre entre bastidors”. Les càrregues familiars i el pes d’una societat patriarcal en són un altre dels factors i l’experta en blockchain apunta a “la criança i és un paradigma al llarg de la història”.
Les tendències familiars i la segmentació des d’infants, especialment en les joguines, és el tercer factor determinant per a Márquez, que afirma que des de petits ens han segmentat. Les nenes han de ser princeses i han de jugar amb nines, cuines i totes aquestes coses, mentre que als nens els regalen joguines més científiques o tecnològiques. La fundadora de Warmi Circle té clar que “això ve d’un paradigma que cal canviar des de casa” i assenyala directament que, revertir aquesta situació “està en mans dels pares i el fet d’ensenyar a les nenes que poden ser el que elles vulguin i donar-los l’opció perquè ho provin”.
Recapitulant
La manca de dones en el sector tecnològic i científic, especialment en posicions elevades, és deu a un conjuminat de causes transversals, algunes completament sectorials i altres que són part de la rèmora masclista de la societat. En aquest sentit, les entrevistades apunten a l’educació des de la infància, però sobretot en l’adolescència, que és el moment d’escollir camí, com a moments claus per assolir aquest canvi de tendència. Per aconseguir-ho cal informació i referents que sovint en els llibres d’història no es troben. Noms com Donna Strickland (Nobel de física el 2018), Carol Widney Greider (Nobel de Medicina el 2008) o la Doctora Margarita Salas, haurien de ressonar més a les aules d’arreu.
A nivell societari, l’altre gran topall és el sostre de vidre. Malgrat que surten dones sobradament preparades per impulsar i liderar grans projectes o companyies, aquestes encara es troben amb el sostre de vidre que els diu “fins aquí”. La societat acostuma a associar la dona amb la cria dels infants i, per aquest motiu, molts homes consideren que una mare de família no pot ser cap gran directiva. Una segona tanca que les fèmines han de trencar per poder arribar a les posicions que es guanyen per mèrits. Només els anys diran si és realment una qüestió generacional o si bé l’onada involucionista que està vivint la societat torna a fer de fre per a les dones.
