Quan s’anuncia que es farà una adaptació al cinema, sigui en animació o acció real, d’un videojoc, els qui som fans d’aquella creació pensada per jugar des d’un comandament, ens posem les mans al cap. No cal que recordem la llarga llista de fiascos i desastres que ha perpetrat el setè art contra el vuitè (perquè sí, els videojocs són un art). Per aquest motiu, quan l’estiu passat es va anunciar Super Mario: la Pel·lícula, no érem pocs els que ens miràvem la proposta entre il·lusió i escepticisme.
De mica en mica, el nom dels actors que donarien veu als cèlebres personatges de la Nintendo feien creure en què, aquest cop sí, l’adaptació del lampista més famós de la història seria bona; especialment amb l’elecció de Jack Black en el paper de Bowser, ben secundat per Chris Pratt com a Mario i Anya Taylor-Joy com a Princesa Peach. En els primers tràilers, la música sonava bé, i no deixaven de banda cap dels personatges mítics dels inicis de la marca, com és el cas de Donkey Kong, les tortugues, els toads…
Però, un cop al cinema, en pantalla gegant i amb les cèlebres notes del videojoc sonant a tota pastilla, tot cobrava sentit. Mario, Luigi, la seva família, les canonades per anar al Món dels Xampinyons… totes les peces del trencaclosques anaven encaixant. Els primers plans del bar on esmorzaven els germans lampistes oferien imatges d’una recreativa, un pòster de Punch Out… nostàlgia gamer pura i dura. Des d’aquí, fins que una canonada els trasllada a l’altre món, la pel·lícula és una simfonia perfecta que no deixa sinó ganes de més. I tot, en un magnífic doblatge en català. Es pot demanar més? Doncs sí, una segona part, que ja s’apunta en l’escena post crèdit!
Recaudació rècord
Super Mario: la Pel·lícula ja s’ha convertit en la millor estrena d’un film d’animació de sempre. El film basat en la franquícia de Nintendo acumula, a hores d’ara, més de 370 milions d’euros en recaptació en taquilla. Una fita que ni els més optimistes s’esperaven i que augura un llarg futur a la nissaga dels germans lampistes.
