El passat 28 de novembre, el pilot espanyol Coque López es va procalamar campió del Món de Gran Turismo, en la finalíssima disputada a Mònaco. L’esportista de Sim Racing es va imposar en una cursa que va tenir un d’aquells finals que durant anys quedarà a la retina dels aficionats i va completar una trajectòria de mitja vida al volant dels bòlids de GT. López va prendre així el relleu de Valerio Gallo, que es va endur el títol del 2021.
Una darrera corba que va valdre un campionat. Com ho va viure?
Va ser una mica bogeria. Vam sortir de boxes que jo portava pneumàtic dur i entremig hi havia Ángel Inostroza amb el tou. Ell tenia millor gir, però pitjor tracció perquè estava gastat. Jo només m’havia de defensar, però me’n vaig anar llarg i em va passar. Després hi va haver un toc i Ángel em va passar. I ja en la polèmica darrera corba, quan et deixen la porta oberta en la darrera corba d’un mundial, tots ens hi tiraríem de cap. I això és el que vaig fer.
Com va ser la maniobra?
Jo ho havia d’intentar i respectaria la decisió dels comissaris. En aquella corba jo traçava més per l’interior que la resta perquè havia estat entrenant amb Valerio Gallo. I això em va donar l’oportunitat de tirar-me sense canviar la meva traçada ideal, i aprofitar el peraltat de la corba. Jo vaig veure el forat, era la meva traçada ideal; vaig frenar una mica més tard, em vaig recolzar una mica en el lateral del cotxe de l’Ángel i vaig intentar a la sortida no deixar-lo en la gespa. Jo crec que aquest moviment va ser clau perquè no em sancionessin.
Un final digne de Schumacher.
Sí una mica (diu rient). Però cal tenir en compte que jo no sabia que ell tenia el cotxe trencat després del toc anterior. Perquè d’haver-ho sabut, simplement m’hagués posat a rebuf i per acceleració l’hagués passat a la recta. Però aquesta informació jo no la tenia.
Què va suposar ser campió del Món?
Jo hi porto des del primer esdeveniment oficial que hi ha hagut amb Gran Turismo. Significa molt! Són molts anys competint i més aquest any, que no estava sent massa bo a nivell de resultats. Jo crec que al ser el començament de GT7 em va costar i no tenia el ritme d’altres anys. I també qualsevol detall ajuda; i entrenant amb l’actual campió, Valerio Gallo, em va motivar molt veient que estava al seu ritme. L’any passat vaig guanyar el Mundial de fabricants, però depenia de molts factors perquè teníem un molt bon equip i el cotxe era dels millors de la graella. Avui en dia es pot dir que he sigut campió sense ajuda, ni sense cotxe millor. És el que més m’està costant assimilar. Però no ho vull pensar, perquè al final t’acabes adormint. Però sí, en aquell moment era el millor del món.
Tenen bona relació els dos darrers campions?
Sí! És amb qui millor em porto del sector. Fa temps que entrenem junts. Tots dos ens retroalimentem i hem anat millorant gràcies a practicar junts.
Com li va aparèixer el vessant competitiu?
Jo vaig començar als 5 anys a entrenar amb minimoto. Als 7 vaig començar a competir i vaig anar pujant categories fins als 14 anys, quan el meu pare va morir a causa d’un càncer. Sense la seva ajuda jo no podia continuar competint. Així va ser com vaig començar a apuntar-me a fòrums com Mundo GT i a competir per saciar les ganes de competició que tenia després d’haver estat tota la vida amb la moto. Llavors vaig veure que tot i anar amb el comandament tenia el nivell i vaig demanar als reis un volant. M’ho vaig començar a prendre més seriosament i va coincidir també que els que eren els més ràpids d’Espanya de l’època van fer el canvi als simuladors de PC, i els que estàvem acostant-nos a ells ens vam quedar com a referència. Vaig tornar a deixar el Sim Racing perquè als 16 vaig tornar a les motos, però com la gran majoria per manca de recursos econòmics les vaig tornar a deixar amb 18 anys, allí vaig recuperar el Gran Turismo i vaig posar la mirada en poder estar a la GT Academy. Però es va acabar la col·laboració amb Nissan. Però van sortir els World Tour i vaig anar agafant el nivell.
Com entrenar Coque López?
Acostumo a entrenar en funció de les competicions. Ara, estic fent directes i creant contingut, i no estic fent entrenament específic. No obstant això quan tinc competicions, unes dues setmanes abans sí que faig entrenaments específics. I de mica en mica també millorar la velocitat i tots els paràmetres. Gran Turismo no hi ha setup, per tant, no necessito enginyer, i pel que fa a entrenador, considero que després d’estar des dels 5 anys competint, em conec i sé que és el que em pot anar millor i prefereixo ser el meu propi entrenador. I compte, perquè el que em va bé a mi no té per què anar a bé a qualsevol altre pilot. No vull una figura que m’imposi quelcom que ja sé que no m’anirà bé. M’agrada treballar per mi mateix i entrenar amb pilots ràpids com Valerio.
Com va viure el polèmic llançament del GT7 i els seus problemes?
Va ser una mica un caos. El joc havia de sortir més tard, però el van haver de llançar abans d’hora per temes de pressupost; al Japó l’any laboral va d’abril a març, i el van haver de llençar en aquelles dates. Va sortir amb més bugs dels que toca, i tots els pilots vam intentar donar el millor feedback possible als de Polyphonic perquè ho poguessin resoldre el més de pressa possible. Això donava problemes a l’hora de crear continguts perquè els jugadors que trobaven bugs deixaven el joc. Aquesta situació va perjudicar molt, especialment als fòrums, als organitzadors de competicions privades. Però s’han sabut refer. Japó té una mentalitat diferent, i solen treballar lents però segurs. No són de fer canvis molt ràpid.
Es vas plantejar saltar a IRacing o Assetto Corsa?
Jo sempre m’he considerat un pilot multiplataforma. D’ençà que vaig tornar al Sim Racing he fet campionats amb altres simuladors. Sempre he buscat les oportunitats. Per donar el nivell és important centrar-se en un sol simulador, que és el que vaig fer amb el GT7. A més em volia centrar en la creació de contingut i no em vaig plantejar deixar de fer-ho. Per més que el joc no estigués en el seu millor moment, sent un personatge del joc, tenint la llicència allí, sempre se li dona una altra oportunitat. Per això vam intentar a ajudar, els mateixos pilots, per ajudar a resoldre-la situació.
Què n’espera del 2023?
És difícil. Comences l’any com a campió del món i és fàcil relaxar-se. El meu objectiu és el contrari, entrenar més que mai. I donar el nivell que vaig donar a Mònaco; i compte perquè el nivell només el vaig donar allí perquè la resta de l’any no va ser pas massa bo. El propòsit és que no em passi el mateix i començar molt fort. I si ho he fet una vegada segur que es pot tornar a repetir.
